Am
Un dia somií que era una abella
   E                       Am
i, papallonejant per l’hort del cel,
   E                       Am
anava d’una estrella a una altra estrella,
   E                       Am
 volves d’or collint la dolça mel.
                           (bIs)*
Anava del clavell a la vidalba,
de l’herba de la creu als romanins,
il·luminats per la claror de l’alba
que no han vista jamai nostres matins.

   G                        D
Ací em somreia una gentil poncella
   F                                   E
que, esbadellant-se, es convertia en flor,
   G                        D
en flor del paradís, sempre novella,
   F                    E
que feia cada dia nova olor.
                            (Bis)*
D’un misteri volava a altre misteri,
d’una amor robadora a un altra amor;
com un pit se m’obria l’hemisferi,
deixant-me beure en lo diví tresor.
  G                          D
Vola que vola de la rosa al lliri,
   F                            E
de flor en flor seguia jo el verger,
   E                        Am
del nèctar regalat fent lo captiri
   E                        Am
entre càntics i música i plaer.

   G                        D
Fer-ne volia una rosada bresca,
   F                        E
per dir “Preneu-ne” a mos amics del món;
   E                        Am
“preneu-ne un rajolí, d’eixa mel fresca
   E                        Am
de l’alt verger on mes delícies són”.
   G                        D
Mes ai, mes ai! Quan a plaer brescava,
   F                        E
caigut sobre la terra em despertí,
   E                        Am
i, en comptes de la bresca que us baixava,
   E                        Am
sols trobo les cançons que veus aquí.