C                                                             Dm
Va arribar el tiet amb barba llarga, els avis feien dinar especial,
          F             G                   F
i va dir “nens, esteu morenos”, i va dir “almenys, heu crescut un
C
"pam”.
                                                 Dm
I l’Ignasi i jo li escoltàvem mil aventures de països llunyans
          F             G                  F                  C
i estaven bé, i eren distretes, però era difícil treure’s del cap
                                                Dm
el fer volar per damunt del barri aquell regal estrany.
         F                             C
Per fi a baix, vam situar-nos a una distància prudencial
                                                     Dm
de les senyores que es bronzejaven i dels cotxes aparcats,
        F                    G               F            G         C
vam estudiar els corrents de l’aire, vam assecar-nos la suor de les mans.

             Dm         F               G                     C
Però el boomerang s’encallava entre les branques i no tornava mai.
             Dm        F         G                   C
Però el boomerang reclamava la perícia d’un professional.


C                                                                 Dm
I van baixar els altres amb la Vanessa -ai la Vanessa, com li deu ‘nar?-,
         F             G              F            C
menjaven pipes amb arrogància, se’n fotien des del banc,
                                                                   Dm
fins que avorrit d’aquell espectacle va venir el Xavi, que era més gran,
              F              G                  F               C
“deixeu-me un tir, feu-vos enrere, deixeu-me un tir, colla de matats,
                                                         Dm
que això és canell, que això el que vol és un bon joc de braç!”.
      F                              C
I, senyors, tan bo és insistir com saber-se retirar
                                                                     Dm
i, no sé l’Ignasi, però, en el meu cas, puc reconèixer que em va fer mal
             F            G            F         G           C
veure en els ulls de la Vanessa que la cosa es posava interessant.

             Dm         F               G                     C
Però el boomerang s’encallava entre les branques i no tornava mai.
             Dm        F         G                   C
Però el boomerang reclamava la perícia d’un professional.

C                                                                     Dm
Però parlo de temps, crec que era el juliol en què es va fondre l’Indurain
      F                     C
i vam maleir el danès i les rampes d’Hautacam.
                                                                  Dm
Els anys, en fi, ens han fet com homes i, malgrat que ningú ha procreat,
        F           G             F              C
vaig pensant alternatives, per si mai es dóna el cas.
                                                           Dm
I en aquest món entre els meus forts no hi haurà mai els detalls
         F                       C
però m’esforçaré i una cosa m’abstindré de regalar,
                                                           Dm
que la infantesa serà divertida, màgica, lliure, d’acord, acceptat,
        F                    G              F               G
però no hi ha tant temps per perdre i, tard o d’hora, només queda
        C
una veritat:


        Dm         F               G                     C
El boomerang s’encallava entre les branques i no tornava mai.
        Dm        F         G                   C
El boomerang reclamava la perícia d’un professional.

C
"Ei Vanesa si sents això una abraçada molt gran"