G                       C 
Escolteu la cançó del soldadet
                        G  
que a través d’un ull de bou
                       C 
veu que volen uns falciots!
                                    G  
I no és que hi entengui molt, el soldadet,
                        D 
però, que volin els falciots,
                                  G  
deurà voler dir que la terra és a prop.
                                    C 
I tan a prop deu ser que baixa el capità
                        G  
i intenta no semblar nerviós
                       C 
mentre acaba la instrucció:
                                       G  
“Concentreu-vos, soldadets, sigueu prudents
                   D 
i arrapeu-vos a la vida
                           G  
amb les ungles i amb les dents”.

 Em       D               G  
Ja a coberta, els homes resen.
 Em       D               G  
Ja a coberta, els homes resen.

                                    C 
I fa un amén, poc convençut, el soldadet,
                    G  
i acaricia el seu fusell,
                       C 
intentant no pensar en res.
                                     G  
Des de proa es van fent grossos els turons,
                    D 
“soldadet, valor, valor,
                                    G  
que depèn de gent com tu la sort del món”.
                                   C 
Però “si una bala enemiga creua el vent
                    G  
i em travessa el cervell”,
                    C 
es planteja el soldadet,
                      G  
“les onades m’arrossegaran
                   D 
i mil peixos de colors
                               G  
lluitaran per devorar la meva carn”.

Em         D            G  
I és quan pensa “jo m’amago;
Em         D            G  
quan no mirin, jo m’amago”.

                                           C 
Però sempre miren, i el vaixell s’està aturant,
                     G  
les comportes s’han obert
                           C 
i, en un segon, s’inunda el mar
                           G  
de soldats disparant a l’infinit
                   D 
amb un soldadet al mig,
                                 G  
que carrega mentre insulta a l’enemic.
                                    C 
I entre bomba i bomba tot li va prou bé
                           G  
fins que una cau just al costat.
                                 C 
Primer es diu “sort, de què t’ha anat…”,
                                          G  
però després sent a l’esquena un dolor estrany
                      D 
i en tocar-se-la li queda
                      G  
tot el braç tacat de sang.

Em       D              G  
Gira el cap a banda i banda.
Em        D            G  
Seu a la sorra i descansa.

          C                            G  
I mentre arriba el coi de metge, el soldadet
                      D 
es tranquil·litza repetint
                            G  
què farà, on anirà, si sobreviu:
    C                  G  
“Aniré a ma mare ben vestit
                            D 
i, abans que res, li hauré de dir
                                    G  
que em perdoni per tractar-la sempre així;
  C                              G  
aniré a la Margarida a fer-li un fill
                       D 
per, només veure’l, intuir
                                   G  
que l’estimo més del que m’estimo a mi”.



***Aquestes són les notes básiques que, repeteixo,
   a la versió acústica original, sonen al 3er trast.
   Després ells fan les seves variacions al puntejar***